Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, basat en la peça teatral homònima de Carlo Gozzi. Va quedar inacabada a la mort de Puccini, sent completada per Franco Alfano. L'estrena va tenir lloc al Teatro alla Scala de Milà, el 25 d'abril de 1926, dirigida per Arturo Toscanini, incloent-hi només la música de Puccini, sense les addicions d'Alfano. Les posteriors representacions han emprat la partitura completa.
Troc De Sons és un programa de radio emitida a l'emissora Radio90, des de la Garrotxa al 101.40 FM, o bé per internet en aquesta direcció.
Troc de Sons recopil·la al seu programa de radio música que permet ser copiada lliurement, publicada amb llicències Creative Commons. Al seu blog recopilen cada un dels programes que han emitit.
Tal volta us haja passat aquest enllaç alguna vegada, però és un flash amb una explicació molt bona.
Básicament és una llicència alternativa al CopyRight (que reserva TOTS els drets a l'autor). Doncs bé, moltes vegades els creadors volen donar expressament el permís a que la seua música siga distribuida (o articles, o imatges o videos...), perquè volen i saben que els convé que les seues creacions siguen escoltades per quan més gent possible millor.
Alhora també poden donar altres permisos com: · poder fer obres derivaes ( per exemple, una mescla a l'estil dels 2manyDJs ) · que no siga distribuida en llocs on vas a traure benefici econòmic de l'obra ( de forma que protegeix que si algú ha de treure diners de l'obra, siga el propi autor ) · si fas un obra derivada d'eixa obra demanar que conserven la pròpia llicència, (de forma si jo comparteixc i t'aprofites de la meua obra, tu també.)
Obviament sempre s'ha de deixar l'atribució, sempre s'ha de citar a l'autor original. Es deixa ben clar que atribuir-se els mèrits de la feina dels demés no és just ni ètic.
Per anar obrint l'orella, teniu un web que reuneix gran quantitat d'artistes www.jamendo.com Hi ha de bons, i us ho demostraré en futurs articles.
Això vol dir que si alguna vegada heu de fer algún video, o fer una festa on tingau que posar música, i voleu garantir-vos que esteu optant per la legalitat i promovent la cultura sense cap restricció per part de mafies de la cultura, penseu en utilitzar cançons amb llicències lliures, com diuen els de Vinga Va: Compartir dona gustet!
PD: Un video d'science commons bastant interessant, si clickeu veureu els subtitols.
1 Onde Anda O Meu Amor 2 Voz Da Lapa 3 Que Bandeira 4 Ao Amigo Tom 5 Brasil Precisa Balançar 6 Jogo De Roda 7 Agarradinho 8 Nem Que Seja A Nado 9 Rio De Janeiro 10 Mar Amar 11 Um Novo Dia 12 Vivo Sonhando 13 O Que é Amar
El 15 de Febrer de l'any 2003 a les 23h la assemblea "Espais alliberats contra la guerra" va okupar un antic edifici de hisenda al carrer Avinyó Nº15 (Barcelona). Era una nit de lluna plena, era el principi de moltes coses, estaven concentrats molts esdeveniments que canviarien la vida a moltes persones, hi havia una potencialitat que encara avuí no coneixem. Feia falta algú amb ganes d'arriscar el seu equip i donar un poquet de canya a la nit. Desde Cocentaina (Alacant) vam pujar els nostres "trastos" en una nit sense descans i va començar la festa baix el crit de Vinga Va!!! El Panical (Alcoi), Les Naus (BCN), o les diferents okupacions dels "Espais alliberats contra la guerra" van donar lloc a les primeres aparicions jaleanes, amb una formació de dos o tres persones segons la nit. Guitarres tocades amb les dents o amb una radial, barrils de fuel percutits amb un cap amb casco, paelles amb cadenes o televisors rebentats eren alguns dels elements escènics i sonors que es feien servir. A hores d'ara continuem apareixent esporàdicament per algun carrer okupat, per alguna pantalla cinematogràfica o per on tremola la vida. Vinga Va!!
Sabeu que fea temps que no pujava un disc per ací. Però he descobert un grup que senc l'obligació de compartir amb vosaltres.
Detalls que m'han agradat. ·Música que m'agrada en la meua llengua (que no és fàcil). ·Distribueixen el seu disc gratuitament al seu web ·(i si no m'equivoque tenen llicència Creative Commons). ·El disc el distribuixen devaes com he dit: però en OGG (format lliure) ·Lletra.... la lletra.. guapissima ( free money està xula.. però alzeimer.. ... ... BARBARA!)
Existeix una forma de cantar genuïnament valenciana? Hi ha una col·locació de la veu, un timbre, una afinació, una actitud corporal, una forma específica d’atacar els melismes i les ornamentacions? Hi ha hagut en el passat? De ben segur que una resposta taxativa d’aquestes qüestions s’enfilaria pels camins relliscosos de l’essencialisme i l’etnicitat. Tanmateix, i amb totes les prevencions que es vulga: si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i “valenciania” en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra. La seua veu sona a horta i a secà, a séquia i a bancal, a nit d’agost i meló d’Alger. Quan canta Pep, callen les xitxarres, s’aturen els ventijols i tothom escolta atònit el seu cant espontani, planer, que apaivaga l’aspror de la terra i les basques de l’oratge. La veu de Pep ens somou alguna cosa ben endins, ens sacseja i ens desperta la memòria col·lectiva i ens fa sentir-nos-en profundament identificats.
Acostumats a veure Pep abillat amb roba de batalla, cantant jotes i fandangos damunt un entaulat, animant una nit d’albades o convertint en inoblidable una sobretaula, potser algú se sobte de veure’l ací tan mudat, tan templat, amb el vestit a mida que li han teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals. Però com llueix Pep tot endiumenjat! Fa el mateix efecte que un carrer engalanat per a la festa major amb enramades de murtra i baladre i banderoles penjant de vora a vora.
Així és ara el cant de Pep: una cosa extraordinària, amarada de perfum i llampant de coloraines. Tan natural i tan genuí com sempre; més bonic que mai.
